3/12/2010- Ens coneixem

A tres quarts de sis ben puntuals en Tomás i jo ens vam trobar a Can Ninetes. Com que no ens coneixíem vam decidir anar a fer un tomb per Girona tot xerrant.

Em va dir que té tretze anys i que és de Colòmbia. Jo em vaig sorprendre per la facilitat amb la que parla el català ja que no fa ni dos anys que és aquí.

Vam parlar també de les seves afeccions. Li agraden molt els esports i tocar la bateria i el piano. Gairebé cada dia després de l'escola va a un club d'oci, al Club Tramuntana, a estudiar i a fer-hi activitats lúdiques, i és allà on està aprenent a  tocar aquests dos instruments! (Ara però, quan hi va, només vol practicar per un concert que faran per celebrar el Nadal a l'escola. Està molt emocionat!).

Vam entrar a dues botigues de música, a la Vivaldi i a l'Eiximenis. Jo vaig aprofitar per comprar alguna corda per la guitarra, i vam tafanejar pianos, guitarres, bateries, baquetes, ..., de tot!

Com que feia molt fred vaig preguntar-li si volia prendre alguna cosa i anar a algun lloc a recés. Tot i que va voler un gelat, va preferir prendre'l pel carrer, tot xino- xano,  mentre pujàvem a la Biblioteca del Barri Vell de la universitat.

Un cop allà, la vam visitar i ens vam asseure als ordinadors on ens vam agregar al facebook, i em va estar ensenyant la pàgina del Club Tramuntana, explicant-me les activitats que han fet, vídeos que ha gravat amb amics (científics estrambòtics, una pel·lícula fantàstica, etc).

No ens vam adonar, que ja eren gairebé les nou del vespre, així que vam marxar "volant" cap a casa amb la Girocleta, i entre pedalada i pedalada, li vaig explicar com funcionava i per a què serveix aquest servei de bicicletes.

Tomás al pur estil Elliot d'E.T.

Estació de "girocletes" al Pont del Dimoni

Després de deixar les bicicletes, vam anar a casa en Tomás, però no hi havia ningú, ell s'havia deixat les claus a casa, i la seva àvia, que viu just al costat,tampoc hi era.

Vaig trucar a la seva mare però no responia al mòbil, així doncs, com que feia molt fred i vivim molt a prop, el vaig portar fins a casa meva.

En arribar, en Tomás es va sorprendre de trobar a la meva mare al sofà, amb el portàtil a sobre i envoltada de llibres i fulls. Ella li va fer un lloc al sofà i van començar a parlar sobre l'escola, professors, etc., doncs el meu germà va estudiar a la mateixa escola que en Tomás, i el meu avi hi treballava.

Com que a casa seva no responien, ni al mòbil de la seva mare tampoc, la meva mare em va dir que preparés sopar pels tres.

Quan els vaig cridar per anar a menjar el pa amb tomata i truita, em vaig trobar en Tomás a l'estudi, amb un gran llibre d'anatomia de la meva mare a les mans, i mirant els apunts, treballs, etc de la meva mare que està estudiant 1r d'Infermeria a la UdG.

La meva mare, que té el poder del comandament a distància, va encendre la televisió mentre sopàvem per què volia veure com acabava una sèrie. A l'escoltar la tele, en Tomás es va girar, i ens va dir que la sèrie era colombiana! I cada vegada que apareixia un actor diferent ens deia de quina zona de Colòmbia era segons l'accent. Va ser curiós.

Just tancar la porta de casa meva, em va comentar que li semblava molt estrany: que la meva mare estudiés, que jo hagués fet el sopar, que qui cuina normalment sigui el meu pare... no ho entenia.