Després d'uns quants intents d'intentar quedar amb una altra parella de mentor- mentorat, per fi ho aconseguirem, i ens vam conèixer amb l'Adrià i en Fabrice.
Com que feia fred i plovisquejava, pensarem en anar a la Bolera! Així que mentre fèiem camí cap allà parlàvem entre els quatre, explicant-nos les trobades que havíem fet, parlant dels aspectes que més els ha sobtat als dos nois, en Fabrice (que és de Gàmbia) i en Tomás, en arribar a Catalunya,... i sense adonar-nos, l'Adrià i jo ens vam posar a parlar... de cop ens girem per què alguna cosa no ens quadrava: en Fabrice i en Tomás estaven parlant en francés! en Fabrice en la seva llengua materna i en Tomás posant en pràctica el que aprèn a l'escola.
 |
| Fabrice- Adrià i Tomás- Alba |
Cap dels nois havia jugat mai a bitlles, i es van estranyar d'haver-se de posar unes sabates especials per entrar a la pista. Un cop vam estar mudats de peus, vam començar la primera partida tot provant totes les boles dels diferents pesos, per a trobar la que millor ens anava.
 |
| Classes de llançament de boles per part de l'Adrià |
Els dos nois ràpidament es van acostumar al joc i van començar a marcar molts punts.
 |
| Alba |
 |
| Tomás |
 |
| Adrià |
 |
| Fabrice |
 |
| En Tomás marca massa punts pel meu gust... |
Mentre fèiem la segona partida em vaig enfadar una mica amb en Tomás, doncs l'Adrià va haver d'atendre una trucada i va cedir-li els seus tirs als nois. En Fabrice va llançar i va marcar uns tantos, però en Tomàs va tirar expressament la bola fora a fi que no hi contessin punts al marcador de l'Adrià.
Un cop acabada la útlima partida, en Tomás tenia molta necessitat de saber qui havia guanyat. En Fabrice però, va dir que: "TOTS havíem guanyat per què havíem jugat junts", allò era lo principal.
A mig camí de tornada a casa, l'Adrià es va acomiadar, i en Tomás va marxar cap a casa els seus oncles. Així que jo vaig fer camí cap a Santa Eugènia amb en Fabrice.
En Fabrice té força dificultat encara per parlar el català, hi tenia molt interès en que li dies bé el nom del que havíem jugat per a poder-li-ho explicar a la seva mare amb tot detall. Em va comentar força coses de Gàmbia i que jo li anava contrastant amb les d'aquí. Va ser una conversa molt agradable, igual que ell.
Espero que aviat, ens tornem a trobar els quatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada