28/01/2011- Tarda de bitlles!

Després d'uns quants intents d'intentar quedar amb una altra parella de mentor- mentorat, per fi ho aconseguirem, i ens vam conèixer amb l'Adrià i en Fabrice.

Com que feia fred i plovisquejava, pensarem en anar a la Bolera! Així que mentre fèiem camí cap allà parlàvem entre els quatre, explicant-nos les trobades que havíem fet, parlant dels aspectes que més els ha sobtat als dos nois, en Fabrice (que és de Gàmbia) i en Tomás, en arribar a Catalunya,... i sense adonar-nos, l'Adrià i jo ens vam posar a parlar...  de cop ens girem per què alguna cosa no ens quadrava: en Fabrice i en Tomás estaven parlant en francés! en Fabrice en la seva llengua materna i en Tomás posant en pràctica el que aprèn a l'escola.

Fabrice- Adrià i Tomás- Alba

Cap dels nois havia jugat mai a bitlles, i es van estranyar d'haver-se de posar unes sabates especials per entrar a la pista. Un cop vam estar mudats de peus, vam començar la primera partida tot provant totes les boles dels diferents pesos, per a trobar la que millor ens anava.

Classes de llançament de boles per part de l'Adrià

Els dos nois ràpidament es van acostumar al joc i van començar a marcar molts punts.

Alba

Tomás

Adrià

Fabrice

 Entre partida i partida, vam decidir reposar una estona i refrigerar-nos amb uns refrecs.

En Tomás marca massa punts pel meu gust...

Mentre fèiem la segona partida em vaig enfadar una mica amb en Tomás, doncs l'Adrià va haver d'atendre una trucada i va cedir-li els seus tirs als nois. En Fabrice va llançar i va marcar uns tantos, però en Tomàs va tirar expressament la bola fora a fi que no hi contessin punts al marcador de l'Adrià.

Un cop acabada la útlima partida, en Tomás tenia molta necessitat de saber qui havia guanyat. En Fabrice però, va dir que: "TOTS havíem guanyat per què havíem jugat junts", allò era lo principal.

A mig camí de tornada a casa, l'Adrià es va acomiadar, i en Tomás va marxar cap a casa els seus oncles. Així que jo vaig fer camí cap a Santa Eugènia amb en Fabrice.

En Fabrice té força dificultat encara per parlar el català, hi tenia molt interès en que li dies bé el nom del que havíem jugat per a poder-li-ho explicar a la seva mare amb tot detall. Em va comentar força coses de Gàmbia i que jo li anava contrastant amb les d'aquí. Va ser una conversa molt agradable, igual que ell.

Espero que aviat, ens tornem a trobar els quatre.

21/01/2011- Il Circo Italiano

Un dimecres a la nit vaig trucar a en Tomás per preguntar-li si li vindria de gust anar al circ, aprofitant que n'hi havia un a Girona durant uns dies. Com que em va dir que sí, vaig comprar les entrades anticipades, i vam canviar l'hora de la trobada.

Vam veure espectacles amb pallassos, cavalls en llibertat amb el seu domador, malabars, contorsionisme, un espectacle amb llums làser, acròbates, ...

Durant l'espectacle vam riure molt, tan per les diferents escenografies com per les converses que vam tenir (i les crispetes compartides!!!). Això no obstant, d'aquella tarda em quedo amb els dos primers minuts.

Quan vaig anar a buscar en Tomás al Club, va sortir corrents amb un paper a la mà. Volia ensenyar-me una cançó que havia compost, "Green blood", i volia que la llegís a veure què em semblava. Mentre érem al cotxe, me la va explicar i cantar, i em va comentar que n'havia escrit una altra també. La veritat, és que em vaig emocionar...

3/12/2010- Ens coneixem

A tres quarts de sis ben puntuals en Tomás i jo ens vam trobar a Can Ninetes. Com que no ens coneixíem vam decidir anar a fer un tomb per Girona tot xerrant.

Em va dir que té tretze anys i que és de Colòmbia. Jo em vaig sorprendre per la facilitat amb la que parla el català ja que no fa ni dos anys que és aquí.

Vam parlar també de les seves afeccions. Li agraden molt els esports i tocar la bateria i el piano. Gairebé cada dia després de l'escola va a un club d'oci, al Club Tramuntana, a estudiar i a fer-hi activitats lúdiques, i és allà on està aprenent a  tocar aquests dos instruments! (Ara però, quan hi va, només vol practicar per un concert que faran per celebrar el Nadal a l'escola. Està molt emocionat!).

Vam entrar a dues botigues de música, a la Vivaldi i a l'Eiximenis. Jo vaig aprofitar per comprar alguna corda per la guitarra, i vam tafanejar pianos, guitarres, bateries, baquetes, ..., de tot!

Com que feia molt fred vaig preguntar-li si volia prendre alguna cosa i anar a algun lloc a recés. Tot i que va voler un gelat, va preferir prendre'l pel carrer, tot xino- xano,  mentre pujàvem a la Biblioteca del Barri Vell de la universitat.

Un cop allà, la vam visitar i ens vam asseure als ordinadors on ens vam agregar al facebook, i em va estar ensenyant la pàgina del Club Tramuntana, explicant-me les activitats que han fet, vídeos que ha gravat amb amics (científics estrambòtics, una pel·lícula fantàstica, etc).

No ens vam adonar, que ja eren gairebé les nou del vespre, així que vam marxar "volant" cap a casa amb la Girocleta, i entre pedalada i pedalada, li vaig explicar com funcionava i per a què serveix aquest servei de bicicletes.

Tomás al pur estil Elliot d'E.T.

Estació de "girocletes" al Pont del Dimoni

Després de deixar les bicicletes, vam anar a casa en Tomás, però no hi havia ningú, ell s'havia deixat les claus a casa, i la seva àvia, que viu just al costat,tampoc hi era.

Vaig trucar a la seva mare però no responia al mòbil, així doncs, com que feia molt fred i vivim molt a prop, el vaig portar fins a casa meva.

En arribar, en Tomás es va sorprendre de trobar a la meva mare al sofà, amb el portàtil a sobre i envoltada de llibres i fulls. Ella li va fer un lloc al sofà i van començar a parlar sobre l'escola, professors, etc., doncs el meu germà va estudiar a la mateixa escola que en Tomás, i el meu avi hi treballava.

Com que a casa seva no responien, ni al mòbil de la seva mare tampoc, la meva mare em va dir que preparés sopar pels tres.

Quan els vaig cridar per anar a menjar el pa amb tomata i truita, em vaig trobar en Tomás a l'estudi, amb un gran llibre d'anatomia de la meva mare a les mans, i mirant els apunts, treballs, etc de la meva mare que està estudiant 1r d'Infermeria a la UdG.

La meva mare, que té el poder del comandament a distància, va encendre la televisió mentre sopàvem per què volia veure com acabava una sèrie. A l'escoltar la tele, en Tomás es va girar, i ens va dir que la sèrie era colombiana! I cada vegada que apareixia un actor diferent ens deia de quina zona de Colòmbia era segons l'accent. Va ser curiós.

Just tancar la porta de casa meva, em va comentar que li semblava molt estrany: que la meva mare estudiés, que jo hagués fet el sopar, que qui cuina normalment sigui el meu pare... no ho entenia.

26/11/2010- Tot arriba!


El divendres 26 de novembre al Col·legi Bell-lloc del Pla,  després d'una breu xerrada de la Regidora d'Educació de la ciutat i d'alguns representants del Projecte, he conegut al meu mentorat, en Tomás.

Mentre preníem el berenar que ens havien preparat, he pogut intercanviar algunes paraules amb en Tomás, la seva família i un professor. Però en Tomás ha marxat ràpid per què estava nerviós per anar a classes de piano. Així que hem quedat per divendres vinent quan surti de l'escola.

A darrere: un professor i el director de l'escola, i l'Òscar Prieto. A davant i d'esquerre a dreta: Tomás- Alba (jo), Mar- Lai, Mateo- Sandra, i la Regidora d'Educació.